UNIR ESFORÇOS I BUSCAR SOLUCIONS
Fanny Novell, Vocal del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa
“The Times They Are a-Changin”, en Bob Dylan ja ho deia als anys seixanta. Una lletra i un missatge que continuen sent vius i amb la sensació que allò que canvia ho fa a una velocitat enorme.
“Els temps estan canviant” i això ens afecta en tots els àmbits relacionals. Tot plegat accelerat amb les noves tecnologies (que no hem de viure en negatiu) i, darrerament, amb canvis que no esperàvem, com la pandèmia de la COVID-19, que ha acabat trasbalsant tota la societat.
Si ens centrem en el comerç, en els hàbits de compra dels clients, aquests canvis estan comportant una crisi de la petita botiga de ciutat que, en molts casos, es veu abocada a tancar i desaparèixer per sempre. Crec que ara més que mai la situació ens obliga a tenir resiliència i adaptar-nos a les circumstàncies, descobrint oportunitats i solucions en un entorn que actualment ens és desfavorable. Res més lluny que “quedar-se a casa esperant que ens vinguin a comprar”.
Tot i que són molts els usuaris, tothom és conscient que les grans superfícies i els grans operadors mundials (Amazon, Alibaba…), són una competència a la qual és difícil fer front. Sense entrar en el preu ni la qualitat, faciliten, en una societat cada vegada menys pacient, la immediatesa en l’adquisició de productes.
Davant d’aquesta realitat, deixem-nos de queixes i de pors i busquem solucions. I aquestes ens poden venir de la mà de les noves tecnologies, la digitalització i, sobretot, de la unió. Ja hi ha exemples d’iniciatives en què, o bé productors de zones concretes o bé comerciants de barris han unificat esforços i han fet que el seu producte arribi al client a través de les xarxes socials facilitant-ne la cerca, l’oferta del seu producte (qualitat, proximitat, bon preu…) i, en molts casos, la gratuïtat i/o rapidesa en la distribució. Exemples i iniciatives com: “La botiga del Pallars”; el Mercat de Sant Antoni a Barcelona -on s’han ajuntat botiguers, paradistes i una ONG-; els llibreters; o ciutats com Santa Coloma de Gramenet, que permet pagar amb targetes i monedes que han creat ells: “els grames”…
Sense oblidar, però, que el producte no sols s’ha de vendre on-line, sinó que la unió i les sinergies també han de saber fer atractiva la visita i la compra a peu de carrer, a l’espai físic de la botiga, que és l’espai on es pot oferir un tracte cordial, experiència, consell, confiança i emoció.
I, alhora, tenint en compte la solidaritat entre botigues, cal fer que els projectes siguin inclusius i de col·laboració. Que en la nova proposta de venda hi pugui tenir cabuda i espai tota la proposta comercial de la zona que es representa. Tothom suma i tothom és important.
Unificar esforços per vendre i també per poder demanar a l’Administració tot el suport possible a les noves iniciatives. Perquè aquesta ha de ser conscient que, ajudant el petit comerç, es genera un retorn a la ciutat: els barris es mantenen vius, lluny de quedar deserts i degradats, i els impostos del petit comerç romanen i s’inverteixen a la ciutat. La ciutat és viva i amb personalitat.
“Al mal temps, bona cara”. Potser no ho va dir en Dylan, però encara som a temps de fer-ne una cançó.