L’impacte dels indicadors d’innovació,
i una pregunta incòmoda
Jordi Rodríguez, vicepresident tercer de #CambraTerrassa
Tan important és tenir indicadors dels diferents aspectes com saber quina utilitat tenen. Per mesurar el grau d’innovació d’una empresa s’accepten com a vàlides múltiples metodologies basades en indicadors sobre recursos, processos, resultats, valors, conducta o clima que acaben determinant el grau de cultura innovadora de l’organització (J. Rao i J. Weintraub, Babson College, Boston, 2007 en són un bon exemple).
Si ho traslladem a àmbits geogràfics, els indicadors que s’utilitzen són molt més extensos. Podem prendre com a referència els usats des de la Comissió Europea per determinar el grau d’innovació d’un país o d’una regió, i en trobem de relatius a les condicions d’entorn: població amb educació terciària, aprenentatge continu, població amb doctorat, publicacions científiques internacionals, intercanvi d’estudiantat de doctorat, capacitats digitals de la població… També s’avaluen indicadors relatius a les inversions, com ara la despesa pública en R+D del territori, les inversions atretes, la despesa en innovació que no inclogui l’R+D, les empreses que aportin formació per desenvolupar o millorar les capacitats de les persones en la gestió de propietat intel·lectual o les persones especialistes en propietat intel·lectual en una empresa. D’altres fan referència a les activitats pròpiament d’innovació: petites i mitjanes empreses amb productes innovadors o amb innovacions en processos, grau de col·laboració entre petites i mitjanes empreses per executar projectes innovadors, mobilitat de persones en ocupacions relatives a ciència i tecnologia, aplicacions de patents, aplicacions de marques o aplicacions de disseny. Finalment, indicadors relatius a l’impacte de la innovació, com l’ocupació en activitats intensives en coneixement, l’ocupació en empreses innovadores, exportacions de productes tecnològics, productivitat o desenvolupament de tecnologies ambientals.
La majoria d’aquests indicadors es poden visualitzar en un sentit molt clar. Són indicadors que fan referència a l’“abans” de la innovació. Si una empresa o un territori pren bones decisions que acaben suposant bons indicadors, això conduirà a innovacions que comportaran millores de competitivitat… o no, perquè la innovació, com la majoria d’àmbits que afecten la competitivitat, també convé veure-la en sentit oposat, en sentit de “després”. I això ens porta a fer una pregunta que pot resultar incòmoda: en quants comptes d’explotació, a la part dels ingressos, hi consta alguna línia que faci referència als ingressos deguts a innovacions posades a mercat?
Transferir tecnologia en unes condicions que en permetin una adopció eficient per part de les empreses i el mercat és una tasca encoratjadora i, sovint, més participativa del que ens pensem. Obrir el procés d’innovació a agents especialitzats que l’acompanyin i l’enriqueixin acostuma a donar més bons fruits que disposar d’indicadors correctes.
L’adopció de la tecnologia s’ha de fer amb propòsit, que no és més que tenir unes empreses més competitives, que alhora proporcionen un major benestar a les persones i territoris que en formen part.