ANY NOU, GOVERN NOU
Ramon Talamàs, president.
Terrassa, 8 de gener de 2020. Finalment, amb l’ajustada però democràticament vàlida i legítima investidura del President Pedro Sánchez, estem ja a les portes que es configuri un nou Govern a l’Estat Espanyol al qual volem desitjar els millors èxits i encerts en la direcció d’un país que, per motius clarament ideològics, presenta una clara fragmentació en dues parts i quines mútues visions sobre els reptes als quals com a societat ens enfrontem són molt diferents.
El nou govern haurà de tenir molt present que al marge de la pugna, poc edificant i sense voluntat de trobar necessaris punts comuns, a la qual hem assistit durant el debat d’investidura, estem en moments on molts paradigmes socioeconòmics presenten evolucions, a cop disruptives, que precisen una mirada llarga en un món global en el qual l’evolució tecnològica va molts cops per davant una a cops necessària regulació per evitar que els molts beneficis que comporta o pot comportar, quedin sobrepassats per una utilització que només cerqui el rendiment econòmic, també necessari però no únicament.
Crec interessant compartir que en resposta a una carta que, seguint el mandat del nostre plenari, hem adreçat darrerament i d’entre altres destinataris, a la Presidència del Govern així com a tots els Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats, demanant una Llei d’Amnistia tot aportant un reguitzell d’arguments polítics, econòmics com el dèficit fiscal i social, hem ja rebut una resposta del Director de Gabinet de la Presidència del Govern Espanyol, en funcions al moment d’escriure-la, en la qual al marge d’agrair la nostra iniciativa, que no valora directament, comparteix molts dels nostres arguments i camins de solució, entre ells la necessitat d’uns més alts pressupostos d’inversió a Catalunya.
No som, no podem ser il·lusos donada l’experiència de recurrents incompliments en el camp econòmic, així com la greu situació a la qual ens ha portat la judicialització de conflictes polítics, però hom pot o vol veure alguna potencial escletxa amb voluntat d’afrontar un necessari diàleg per encarar el principal atzucac de la legislatura, que no és altre que una estructuració consensuada de les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat.