Avui a la Cambra de Comerç de Terrassa en una Jornada en el marc de la Setmana del Medi Ambient
Més de trenta empreses assisteixen a la sessió sobre l’Impost del Plàstic d’un sol ús i la responsabilitat empresarial
amb la sostenibilitat
Quan es compleixen sis mesos de la vigència de l’IPNR les empreses acumulen dubtes i dificultats per a la seva gestió
Terrassa, 8 de juny 2023 – Més d’una trentena de representants empresarials han assistit avui dijous a la jornada “L’ Impost del plàstic d’un sol ús en el marc d’una necessària consciència empresarial sostenible amb la natura”, organitzada per la Cambra de de Comerç de Terrassa en el marc de la 32a Setmana del Medi Ambient. La jornada ha abordat els reptes de l’economia circular, la recuperació dels residus i la reducció de la petjada de carboni des de diversos àmbits – normatiu, empresarial, social i municipal – de la mà de diferents experts.
L’impost del Plàstic d’un Sol Ús (IPNR) s’aplica des de l’1 de gener a Espanya. En aquests primers sis mesos de vigència de l’IPNR, els serveis especialitzats de la Cambra de Comerç de Terrassa han rebut múltiples consultes de les empreses de la demarcació territorial donades les dificultats de gestió que suposa el compliment d’aquesta normativa. Per altra banda, la sessió ha servit també per recordar que a partir de l’1 de gener de 2025, els municipis tindran l’obligació d’ampliar la recollida selectiva a la fracció tèxtil.
La jornada ha comptat amb les intervencions de Ramon Talamàs i Jofresa, president de la Cambra de Comerç de Terrassa; Carles Caballero i Peña, regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Medi ambient i Sostenibilitat i Energia de l’Ajuntament de Terrassa; Josep Maria Tost i Borràs, Senior Advisor en Economia Circular, exdirector de l’Agència de Residus de Catalunya; Daniel González i Giménez, responsable de Serveis de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa; Xavier Pinosa i Vilalta, Co-CEO de Karibou, SL; i Marinanel.la Pereira i Yaquelo responsable Global de Processos de Negoci i Cambra B&W de la Cambra de Comerç de Terrassa.
L’IPNR és de moment “poc positiu”. Aquesta és una de les principals conclusions que se n’extreu del feedback de les empreses de la demarcació territorial de la Cambra de Comerç de Terrassa sis mesos després de l’aplicació d’aquesta normativa, només vigent a Espanya. Així ho ha exposat Daniel González, responsable de Serveis de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa, en la seva exposició “Resposta a les qüestions que l’empresa es planteja sobre l’Impost del Plàstic d’un Sol Ús en l’àmbit internacional“.
L’expert ha resumit els principals obstacles amb què topen les empreses a l’hora de gestionar el nou impost. En aquest sentit, González ha destacat aspectes com els problemes per presentar les autoliquidacions, les despeses indirectes de les gestions, la manca de col·laboració per part dels proveïdors, especialment en les operacions intracomunitàries, on la normativa espanyola no té validesa, o els dubtes sobre la repercussió jurídica i econòmica d’aquests impost, entre moltes altres qüestions recollides a la Cambra de Comerç de Terrassa. González ha recordat que “estem a l’espera dels canvis anunciats el passat mes de març per Hisenda per millorar la gestió i l’operativa en l’IPNR”. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Terrassa està fent un important treball d’acompanyament al teixit empresarial en el procés d’informació i suport en tot e que té a veure en el IPNR i ja estan previstes noves jornades per informar de novetats com el certificat CBAM (Carbon Border Adjustment Mechanism), mecanisme que preveu que les empreses importadores de materials com el ciment, acer, alumini, etc., paguin per la petjada carboni que ha originat la mercaderia importada en origen. El CBAM comença la seva fase d´aplicació transitòria el proper octubre de 2023.
Els residus són recursos
La sessió ha comptat també amb la intervenció de Josep Maria Tost i Borràs, Senior Advisor en Economia Circular, exdirector de l’Agència de Residus de Catalunya, amb la intervenció “Persones i empresa: elements clau en la revolució circular”. Tost ha incidit en la transformació que ha experimentat la societat occidental en els darrers seixanta anys en què s’ha produït un canvi de paradigma on “els residus són recursos”.
L’expert ha resumit també el pas de l’economia lineal, passant per la del reciclatge, fins a l’economia circular. “La revolució de l’economia circular és el nou paradigma per a la sostenibilitat i suposa un canvi en el model de producció, un canvi en el model de consum i un canvi en els hàbits”. En altre sentit, ha recordat els objectius per als ajuntaments en matèria de reducció de residus “amb taxes justes i bonificades per a empreses i ciutadans”. Tost ha fet referència també a la nova llei de residus de Catalunya que s’aprovarà a final d’any.
Fracció tèxtil a partir de l’any 2025
El regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Medi ambient i Sostenibilitat i Energia de l’Ajuntament de Terrassa, Carles Caballero, qui ha fet la cloenda de la jornada, ha recordat que a partir de l’1 de gener de 2025 els municipis tindran l’obligació de fer la recollida selectiva de la fracció tèxtil, L’actuació respon al compliment de les directrius europees que marquen els objectius obligatoris en el reciclatge de residus urbans fins a assolir el 65% l’any 2035. Les ciutats dels països membres estaran obligades a reciclar el 55% dels residus urbans el 2025, el 60% el 2030 i el 65% el 2035.
Carles Caballero ha incidit en l’oportunitat que pot suposar per a una ciutat com Terrassa, amb una història lligada al tèxtil, treballar en un present i futur en la recuperació, reciclatge i reutilització d’aquests tipus de residus i ha fet menció del treball que es duu a terme des d’Institut d’Investigació Tèxtil (INVITEXT) de la UPC.
La jornada ha comptat amb l’experiència empresarial de la companyia Karibou que, des del l’any 2020, ofereix productes de packaging elaborats amb matèria primeres, sobretot cel·lulosa, cent per cent d’origen vegetal”. La intervenció ha estat a càrrec de Xavier Pinosa i Vilalta, Co-CEO de la companyia santcugatenca que actualment té una plantilla de 93 persones.