Balanç del pla d’acció internacional de la Cambra en el primer semestre de l’any
REPUNTA L’INTERÈS EMPRESARIAL PER LES MISSIONS COMERCIALS INTERNACIONALS DE LA CAMBRA QUE HAN GENERAT 578 OPORTUNITATS DE NEGOCI DINS DEL PRIMER SEMESTRE DE 2018
Amb un 70% més de participació respecte fa un any, un total de 55 empreses han participat en 8 missions de prospectiva comercial a 18 països
Hi ha quatre missions comercials programades per al segon semestre de 2018
Terrassa, 27 de juny de 2018. Un total de 578 oportunitats de negoci en els mercats internacionals han generat les vuit missions comercials organitzades per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa dins del primer semestre de l’any. Un total de 55 empreses han participat en sengles accions de prospectiva comercial internacional a Mèxic (28 gener-2 febrer), Marroc, Algèria i Tunísia (21 febrer–2 març), Azerbaidjan, Kazakhstan i Kirguizistan (25 febrer-6 març), Polònia i Eslovènia (18-23 març), Panamà, Costa Rica i Guatemala (18-27 abril), Rússia (Moscou i Sant Petersburg) (13-18 maig), Croàcia, Bòsnia i Sèrbia (3-9 juny) i Hongria i República Txeca (17-22 de juny).
Per a la Cambra de Terrassa, aquests resultats constaten un increment progressiu de l’interès empresarial per l’obertura a nous mercats internacionals, especialment a partir de l’any 2015. Recordem que en els darrers tres anys, l’entitat ha incrementat un 40% les accions de prospecció comercial amb un increment del 40% d’empreses participants i un augment del 23% de noves oportunitats de negoci.
Dins del continent europeu, destaquen les destinacions situades al centre d’Europa que, per bé que culturalment ofereixen característiques molt diferenciades respecte als països occidentals, ofereixen un alt potencial comercial al mateix temps que alguns d’ells despunten especialment per una localització geoestratègica privilegiada. És el cas d’Hongria i la República Txeca, els darrers països visitats per les missions comercials de la Cambra que va tornar el dia 22 de juny. Hongria, una de les economies més obertes de l’Europa central i està estratègicament situada al centre d’Europa, tenint accés a mercats fronterers que representen un total de 130 milions d’habitants. Juntament amb la República Txeca, amb una sòlida fortalesa industrial, ambdós països conformen dos mercats dominats per una entrada massiva d’inversions estrangeres que ha contribuït a la modernització i optimització dels seus sistemes productius. La indústria hongaresa està desenvolupada i orientada cap a l’exportació, en el que predominen els subsectors d’automoció, l’electrònica, la metal·lúrgica, química, farmacèutiques i informàtics. Els sectors amb major demanda d’importació són els productes industrials i els béns d’equip (indústria d’automoció, components electrònics i informàtics, maquinària i material elèctric i matèries primeres). Per la seva part, la República Txeca, un dels països amb menys taxa de desocupació del món amb un 2,7%, ofereix una ubicació excepcional entre Alemanya, Àustria, Polònia i Eslovàquia i un dens teixit de proveïdors i escoles tècniques el converteixen en un dels destins prioritaris de les implantacions productives estrangeres. Aquest país, que ha experimentat un significatiu increment del poder adquisitiu, destaca pel seu rol estratègic com a plataforma comercial per als subministradors de productes de luxe, moda ¡ alimentació d’alta gamma a l’Europa de l’Est.
La missió comercial a Polònia i Eslovènia també ha proporcionat altes expectatives de negoci als empresaris participants. Amb una ubicació també rellevant entre els Balcans i Europa Occidental, Polònia ofereix molta confiança per a les inversions internacionals degut a una sòlida estabilitat política i econòmica i una excel·lent xarxa d’infraestructures. Amb un mercat de 38 milions de consumidors, un dels més grans d’Europa, Polònia continua sent un país atractiu per a la producció de manufactures industrials. Per la seva part, Eslovènia compta amb importants reserves de petroli, carbó i zinc. Amb un dels majors PIB per càpita d’Europa central atès que té una excel·lent infraestructura, força de treball competitiva i ben capacitada, el sector serveis representa el 69,5% del valor de la producció total del país, seguit de la indústria amb un 18,2% del PIB. Els principals sectors productors de béns d’equip son la indústria de l’automoció, transformació de metalls, producció de maquinària, química, farmacèutica i paperera.
Ubicades en el cor de la península balcànica, Croàcia, Bòsnia i Sèrbia conformen tres mercats amb un interessant potencial d’importació i ofereixen especials oportunitats de negoci per als sectors vinculats a l’energia i el medi ambient, la indústria alimentària, les TIC, transport i infraestructures i el sector salut. Amb una destacada posició geoestratègica, pel qual hi travessen importants rutes energètiques, corredors de transport de l’UE i el riu Danubi, Sèrbia ofereix un important potencial agroalimentari amb una sòlida indústria de transformació d’aliments. Amb una estructura productiva basada principalment en el sector dels serveis, el sector industrial representa el 25% del PIB predominant les manufactures, l’energia i la construcció. El mercat ofereix oportunitats de negoci especialment als sectors vinculats a la fabricació de productes industrials i béns de consum, especialment en l’àmbit del medi ambient, energia, transports, subministrament d’aigua, infraestructures, maquinària industrial, sector químic i sector alimentari. Bòsnia, per la seva part, és un país fronterer amb Croàcia, Sèrbia i Montenegro que ofereix un emplaçament geogràfic singular i és considerat com a font de subministrament de matèries primeres dels Balcans. L’economia bosniana ha estat immergida en diversos processos de canvis estructurals experimentant una transició d’una economia dependent de l’ajut internacional a una economia autosuficient i de canvi d’una economia centralitzada a una economia de mercat. Els sectors amb més oportunitats de negoci en aquest mercat són els relacionats amb la indústria alimentària, béns d’equip i materials per a la construcció, material elèctric i béns de consum. Croàcia, amb una població de 4,29 milions d’habitants, és el segon mercat amb major poder adquisitiu i desenvolupament econòmic dels països ex-iugoslaus amb una economia concentrada en el sector dels serveis, basada sobre tot en el turisme i els serveis financers, seguida del sector industrial. Amb perspectives de creixement, el FMI preveu un increment del 2,9% del PIB per al 2018, el país rep sòlides inversions en infraestructures finançades per fons europeus.
Pel que fa al mercat de Rússia, les empreses que van participar en la missió comercial van visitar Moscou i Sant Petersburg i van constatar la importància de la disciplina i la serietat en la seva cultura de negocis basada sobretot en la confiança que, una vegada consolidada, els acords tendeixen a ser duradors. Així mateix, es va manifestar que la perseverança i la bona preparació són indispensables per entrar en un mercat caracteritzat per una significativa complexitat. Rússia és un mercat que destaca per una sòlida activitat exportadora en matèria de béns afavorit pel pes rellevant que tenen el petroli i el gas en la seva economia, si bé és importador net de serveis ja que no disposa de suficient estructura empresarial com per poder satisfer la demanda. La indústria local és poc competitiva, de manera que la despesa es canalitza en molt bona mesura cap a la importació. A més a més de matèries primeres i components per a la indústria en general, creix la demanda de maquinària i béns d’equip –que representa el 30% del total de les importacions-, vehicles, productes farmacèutics i plàstics i derivats.
Els mercats de l’Amèrica Central han estat objectiu de la missió comercial d’empreses del sectors vinícola, maquinària industrial, sanitari, dermocosmètica, tèxtil, manufactures plàstiques i informàtica que va visitar Panamà, Costa Rica i Guatemala durant el mes d’abril. Amb 16 milions d’habitants, Guatemala és el país més gran del centre d’Amèrica i compta amb incentius per a la promoció d’inversió estrangera arran de la privatització d’empreses públiques i serveis públics com la distribució energètica i les telecomunicacions. Juntament amb una mà d’obra qualificada i competitiva, esdevé un mercat amb significatives oportunitats de negoci. El país manté un programa ampli de cooperació amb la UE i està adherit a l’Acord d’Associació entre la UE i Centre Amèrica. Costa Rica, per la seva part, és una de les democràcies més consolidades d’Amèrica i amb un clima d’inversió molt favorable gràcies a l’estabilitat política i els alts nivells d’educació, així com els incentius fiscals que ofereix com a zona de lliure comerç, que genera una forta inversió privada directa i una evolució positiva del creixement del país. Finalment, Panamà que, amb una posició geoestratègica especialment privilegiada de connexió entre els oceans Atlàntic i Pacífic a través del Canal de Panamà, s’ha convertit en un potent hub d’empreses. La inversió pública és el motor de la majoria dels projectes. El país està immergit en un procés de modernització de les seves infraestructures que ofereix moltes oportunitats de negoci per a les empreses catalanes. En els últims anys, s’ha incrementat el valor de les importacions de béns de consum transformats, productes farmacèutics i vehicles automotors.
Mèxic, que va ser la destinació d’una missió comercial de prospecció que va tenir lloc a finals de gener, és el segon mercat més gran d’Amèrica Llatina i destaca especialment per les oportunitats de negoci que ofereix als sectors de l’alimentació, la maquinària industrial, el packaging, l’agrícola i la salut i els equipaments mèdics, així com de la moda i bellesa. Considerat el major exportador de l’Amèrica Llatina, és un mercat estratègicament situat en el continent americà que actua com a plataforma d’entrada de productes i serveis a la resta dels països del continent americà. Reconegut per la seva capacitat per generar indústria avançada amb productes d’alta tecnologia, el país és considerat un dels països més competitius per a la inversió productiva a nivell internacional amb un ambient altament favorable per als negocis. Del rànquing Doing Business 2015 que anualment elabora el Banc Mundial situa a Mèxic en la 47ª posició d’un total de 190 països pel que fa a les facilitats que ofereix per fer negocis. Espanya és avui el quart destí de les exportacions mexicanes, que han experimentat un creixement mitjà anual del 10% durant la última dècada.
Pel que fa a les repúbliques exsoviètiques transcaucàsiques d’Azerbaidjan, Kazakhstan i Kirguizistan, destí de la missió comercial celebrada a finals de febrer i primers de març, ofereixen un gran potencial de negoci per a les empreses de l’Europa occidental. Es tracta de mercats orientats a assolir un sòlid creixement sobre la base d’un procés de diversificació econòmica i autosuficiència i una clara voluntat d’incentivar l’obertura a l’exterior per part dels estaments governamentals. Així, amb una situació geogràfica privilegiada fent de pont entre el mar Caspi i la regió de l’Àsia Central que la fa actuar com un hub logístic, Azerbaidjan experimenta un creixement sostingut per l’increment de la inversió estrangera i l’exportació de petroli. Es tracta d’un mercat que demanda cada vegada més productes de qualitat i es mostra obert a productes europeus amb oportunitats de negoci especialment per als sectors relacionats amb les infraestructures, la producció farmacèutica, cosmètica, tecnologies de la informació i la comunicació, agricultura, equipaments per a la salut, i tecnologies del gas i del petroli. Kazakhstan, ubicada entre Europa, Xina, Índia i els països de l’Orient Mitjà, experimenta una diversificació de la seva economia per evitar l’excessiva dependència de les matèries primeres, eliminant barreres administratives i duaneres, apostant per a la innovació i el desenvolupament industrial i afavorint la inversió estrangera. Aquest mercat ofereix oportunitats en sectors com la indústria extractiva, les energies renovables, les telecomunicacions, la indústria agroalimentària, els béns de consum, les infraestructures i el transport. Kirguizistan, per la seva part, està desenvolupant una economia oberta amb una estructura econòmica en que el sector serveis representa el 56,2% del PIB, seguit de la indústria amb un 26%. L’aigua és un dels majors recursos naturals del país, fet que l’ha convertit en un dels principals proveïdors d’energia hidroelèctrica de l’Àsia Central. Tot i així, el potencial de producció d’energia hidroelèctrica encara està en fase de desenvolupament esdevenint un dels sectors que ofereix majors oportunitats comercials, juntament amb la indústria transformadora del cuir, la llana i la carn.
Finalment, la missió que va visitar Marroc i Algèria i Tunísia a finals de gener va tornar amb altes expectatives de negoci en uns mercats que demanden cada vegada més productes europeus. Es tracta de mercats que manifesten encara una alta dependència dels mercats exteriors per a l’abastiment de béns d’equipament i de consum. Marroc és un mercat molt atractiu per a les exportacions del nostre país gràcies a la seva situació geogràfica i el gran creixement econòmic que està experimentant en els últims anys. Existeix un important nínxol de mercat en el sector serveis, encara que els béns de consum i industrials també tenen molta força en l’economia marroquina. Pel que fa a Algèria, els sectors amb més demanda son el ferroviari, maquinària i materials per a la construcció, tant d’obra civil com d’habitatge, aparells mecànics i elèctrics, transport marítim, automòbils i vehicles de transport, agroalimentari, plàstics, aparells elèctrics, medicaments i equipament hospitalari, energies renovables i gestió de residus. Tunísia, per la seva part, posseeix una economia oberta amb un comerç exterior que va representar el 91% del PIB l’any 2016, segons dades del Banc Mundial. Els seus principals socis per a la importació i l’exportació són la Unió Europea, especialment França, i la Xina, si bé el comerç a través de fronteres es veu amenaçat per la fràgil situació que travessa Líbia.
Quatre missions comercials programades per al segon semestre de 2018
Pel que fa a les missions comercials directes programades per al segon semestre de 2018, la Cambra de Terrassa desenvoluparà un pla d’acció format per un total de quatre missions de prospecció a nou països, la primera de les quals tindrà com a destí Bielorrúsia, Letònia i Lituània (de l’1 al 7 de juliol), els Emirats Àrabs i Kuwait (del 29 de setembre al 5 d’octubre), Geòrgia i Armènia (del 14 al 19 d’octubre) i Singapur i Malàisia (del 17 al 24 de novembre). Més informació a Missions Comercials.
Aquest programa de missions comercials forma part del Pla d’Internacionalització de la institució empresarial terrassenca per a l’any 2018, que es completa amb els serveis empresarials d’assessorament, dinamització i prospecció individual de mercats i promoció, així com de suport jurídic a l’activitat internacional. Aquest conjunt d’accions de la Cambra de Comerç de Terrassa s’emmarquen en el Pla d’Acció Internacional promogut pel Consell General de Cambres de Catalunya i la Generalitat de Catalunya (www.paicambres.org)