Aprofitant l’actual rica diversitat industrial catalana i el seu prestigi acumulat, actiu aquest important i que, recents esdeveniments en el sector de l’automoció minven, i, fonamentats en l’experiència empresarial que les Cambres de Comerç han i poden aglutinar, de cara a una proposta de necessària estratègia a llarg termini

UN GRUP D’EMPRESES DE LA INDÚSTRIA AUXILIAR DEL SECTOR D’AUTOMOCIÓ IMPLANTADES A CATALUNYA ES REUNEIXEN A LA CAMBRA DE TERRASSA, CONVOCADES PEL CONSELL GENERAL DE CAMBRES PER TRACTAR LES:

“Necessitats del Model Industrial a Catalunya. Experiències d’automoció i la seva indústria auxiliar”

Al Grup de treball hi van participar 14 empreses; autòctones algunes i altres vinculades a holdings internacionals, tot compartint un escenari d’actual incertesa i les clares tendències per la sostenibilitat i el cotxe elèctric

La progressiva construcció d’un ecosistema que possibiliti el trànsit de la forta capacitat industrial i tecnològica cap a aquestes noves tendències es considera fonamental

La recerca i desenvolupament, juntament amb un fort increment de la formació dual es consideren pilars bàsics, acompanyats d’una recurrent informació als centres de decisió de les grans marques, els quals malauradament actualment estan molt llunyans, sobre la potencialitat de la indústria catalana

Es demana la implicació de les Cambres en l’estructuració de plans industrials i en la presentació de projectes consolidats per acudir a les ajudes esperades de la Unió Europea, amb destins finalistes  

Terrassa, 3 de juliol de 2020. Aquest dimecres, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa va acollir, en format presencial i telemàtic, la Jornada “Necessitats del Model Industrial a Catalunya. Experiències d’automoció i la seva indústria auxiliar” en la que van participar representants de fins a 14 empreses de Catalunya. La sessió forma part de les activitats organitzades per la Comissió d’Economia Circular, Indústria i Competitivitat del Consell General de Cambres de Catalunya (CGCC).

Empresaris i directius participants: 

Carel Lammers – Managing Director (A RAYMOND TECNIACERO, SAU).

Alfonso Menor -HR Project General Manager (DENSO BARCELONA, SA).

Mario Basora – Director General (ELRING KLINGER, SAU).

Lucio Ayllon – Administrador Gerent (ESMEBAGES, SL).

Pere Amat – Director General (ESTAMP, SA).

Joan  Amorós – President (FERRMED).

Ignasi Castelló – Chief Sales Officer (FICO-TRIAD, SA).

Joan Marín – Director General (JORDAN MARTORELL, SL).

Roger Gombau – Plant Manager (MAHLE BEHR SPAIN).

Carles Garriga – Vicepresident i Director General (MIKALOR i FEDERACIÓ EMPRESARIS METALL).

Leo Torrecilla-  Administrador i Director Gerent (MOLDIPLAST, SL).

Jaume Guàrdia – President (PRODUCTOS CONCENTROL, SA).

Ramon Alberich – President (TADE – TALLERES AUXILIARES DE ESTAMPACIONES, SL).

Elvira Garcia. Directora (INOXFORMA S.L.).

El debat va ser conduït per la Vicepresidenta de la Cambra de Manresa, Elvira García i el Vicepresident de la Cambra de Terrassa, Santiago Sabatés, en la seva qualitat de coordinadors de la Comissió d’Economia Circular, Indústria i Competitivitat del CGCC, que lideren les Cambres de Comerç de Tortosa, Valls, Manresa i Terrassa. Sílvia Gratacós, Presidenta de la Cambra de Manresa i Josep M. Rovira i Ramon Talamàs, presidents de les Cambres de Comerç de Valls i Terrassa respectivament, també van participar-hi.

Situació actual del mercat. Efectes de la COVID-19

En el marc d’unes inicials estimacions d’una certa sobreproducció per sobre de la demanda, es va constatar un patró força homogeni pels efectes de la COVID-19 amb una davallada dràstica de l’activitat els mesos de març i abril, amb un inici de la recuperació progressiva a partir de maig i unes estimacions d’assolir entre un 70% i un 80% en els propers mesos.

Amb tot, va quedar palesa la incertesa sobre el futur pel que fa a l’evolució futura del sector tradicional de l’automoció, una indústria que suposa el 10% del PIB i el 15% de la recaptació fiscal amb una ocupació de qualitat.

Transformació del model i requeriments industrials

Els eixos sostenibilitat i cotxe elèctric, amb un 40% menys de components i reparacions, són tendències clares sectorials amb un futur de conducció assistida. Les empreses enfocades a la producció per al mercat dels vehicles elèctrics perceben una recuperació més ràpida i una millor previsió de les comandes dins d’aquest exercici i del proper.

Es considera però, necessària una política proactiva de desenvolupament de l’ecosistema del cotxe elèctric: infraestructures, formació, detecció de nínxols de mercat lligats a nous conceptes de mobilitat i logística, etc. Una aposta de país per la fabricació de bateries es considera fonamental, donat que dit component pot arribar a representar fins a un 40% del valor d’un cotxe elèctric.

Administrativament, i en comparació amb  experiències reals d’algunes empreses participants en les seves plantes a d’altres països, es demana una àmplia simplificació dels tràmits administratius i de la legislació laboral que possibiliti una necessària flexibilitat. A la vegada, es considera que els incentius a la renovació del parc de vehicles hauria d’enfocar-se cap a la compra de cotxes de fabricació dins l’Estat i així potenciar tot l’entramat d’indústria auxiliar que molts cops, principalment la de 2n nivell (Tier2), se sent poc o gens atesa en comparació als grans fabricants, quan és qui, en conjunt, aglutina un major nombre de llocs de treball, actualment amb fortes amenaces a la seva continuïtat.

Relació amb els principals fabricants mundials

La debilitat de l’Estat Espanyol i tenir lluny els centres de decisió es considera un fort handicap, pel que és del tot necessari un seguiment recurrent de l’activitat, nous models, trasllats de models entre plantes, processos de disseny – que, per cert, s’estan mantenint força actius-, etc. i no actuar sobre fets consumats, difícilment reversibles.

Alhora que també es reclama aprofundir en un pla de comunicació objectiu sobre la realitat, prestigi i capacitat de la indústria a Catalunya que s’ha de presentar recurrentment als headquarters dels principals fabricants.

Escenaris de futur

Cal una definició clara d’una política industrial que, en col·laboració amb l’Administració, compti d’una manera cabdal amb els agents econòmics i socials. Al respecte, s’estima que per a les anunciades ajudes finalistes de la Unió Europea, s’ha d’estar molt amatent a presentar projectes i memòries fonamentades i, en aquest sentit, es demana la col·laboració de les Cambres de comerç.

Descarregar la notícia