TECNOLOGIA I (NO) DECREIXEMENT


Jordi Rodríguez, vocal del Comitè Executiu de la Cambra de Terrassa

La Comissió Europea ja va deixar clar, a principis d’aquest any 2021, que el desenvolupament tecnològic impulsat per la denominada Indústria 4.0 només té sentit si compleix tres condicions: que la consideració vers les persones estigui en el centre dels processos productius, que tot desenvolupament tecnològic consideri criteris de circularitat i sostenibilitat, i, finalment, que siguem capaços de crear models productius i de negoci resilients, és a dir, amb capacitat d’adaptació enfront de canvis d’entorn significatius.

En aquest context, hi convergeixen també algunes de les conclusions a què s’ha arribat en la recent Conferència sobre el Canvi Climàtic de l’ONU (COP26), com ara els compromisos per acabar amb la desforestació massiva del planeta, eliminar el carbó, designar fons per a l’assistència tècnica a països que ho necessitin…; en definitiva, la voluntat global d’emprendre una transició cap a economies verdes.

Totes aquestes consideracions fan aflorar el concepte de decreixement. Un corrent que, sense ànim de caure en una simplificació excessiva, defensa la creença que un no-creixement o fins i tot un retrocés econòmic global seria beneficiós per al medi ambient, partint de la base que això posaria fi a una explotació inadequada de recursos i uns efectes negatius sobre els ecosistemes, o els mitigaria.

Aquest plantejament però, xoca amb algunes de les tendències experimentades els darrers anys, com l’augment de la intensitat de la regulació mediambiental o l’evolució tecnològica de fonts i plantes generadores d’energia, que posen de manifest que l’emergència climàtica s’afronta millor a través de la tecnologia i la innovació, i que permeten aconseguir majors eficiències, produir més amb menys i, sobretot, fer-ho de manera més respectuosa. És la tecnologia la que ens ha descobert un “camí verd” que ens permet continuar creixent alhora que es redueix l’impacte ambiental.