LES PERSONES EN EL CENTRE DE LA DIGITALITZACIÓ 


Natalia Cugueró, Vicepresidenta tercera de la Cambra de Comerç de Terrassa 

Actualment tothom pot posar-se d’acord que la digitalització és necessària per tenir organitzacions més eficients i productives. Ara bé, si és així, per què costa tant aconseguir una implementació real d’aquestes eines? Existeixen moltes dimensions que n’explicarien les raons, però ens podem fixar en la més rellevant, la que fa referència a les persones.

Quan una organització es planteja la digitalització ho fa en molts casos per aconseguir reduir costos. I sí, aquesta serà una conseqüència econòmica molt possible, si la digitalització es fa bé. Però és un plantejament focalitzat en els resultats, i cal proposar els objectius que ha de tenir una bona estratègia de digitalització. Així doncs, plantejar-ho com una reducció de costos no ens és útil. Per tal que ho sigui, cada empresa ha d’estudiar com en el seu cas la digitalització l’ajuda a focalitzar els recursos en aquelles activitats que realment aporten diferenciació. Això ajuda a veure com es poden optimitzar processos o formes de fer que ja tenen una alternativa digital que és millor per a tothom.

I si seguim el fil d’aquest argument, què és el millor per a tothom? Doncs, en primer lloc, s’haurien de tenir clares quines són les necessitats que resolem als clients, com les estem resolent ara i quines oportunitats ens dona la digitalització per a fer-ho millor. Millor vol dir incrementar la nostra sostenibilitat econòmica, ambiental i social. I, en segon lloc, caldria comprendre que per a poder implementar una estratègia que aconsegueixi assolir aquests objectius la peça clau són les persones, és a dir, els clients i totes les que formen part de l’organització.

Les persones de l’empresa són les que, a través de la seva feina, poden veure com millorar el que ja fan, per aportar més valor als clients. Això implica solucionar millor les necessitats existents o aportar idees per a solucionar-ne de noves. Quan el focus de la digitalització se centra a millorar aquests aspectes, s’alineen els interessos dels treballadors i les empreses, i s’aconsegueix que aquestes eines siguin útils, estiguin vives a l’empresa i s’implementin de debò.

Però, malauradament, les implementacions de vegades es fan per una decisió de “dalt”, de Direcció; molt estratègica, però gens participativa. Els treballadors que aporten valor als clients en ocasions no entenen què hi guanyen personalment, en la seva feina amb cada nova eina. Cal, d’entrada, que sentin que disposen del temps per integrar-la. Però abans s’ha de tenir clar que moltes persones la poden rebutjar si la senten imposada o com una “moda” sense sentit. Això encara és més així quan no se’ls ha fet participar des de l’inici de la seva potencial incorporació, però en canvi sí que se’ls  demanarà emprar-la en el seu dia a dia.

Les eines s’han de conceptualitzar i integrar de baix a dalt. Quan les corporacions les imposen de dalt a baix acaben sent eines vistes com a innecessàries, com un mal que se’ls ha fet obligat i necessari, imposat. De fet, pot ser que l’eina realment sigui útil, però Direcció no ha trobat necessari que qui l’ha de fer servir en senti les bondats.

I aleshores el fracàs està servit i serà difícil que tingui èxit la seva utilització pràctica a llarg termini. Això és molt més comú del que pensem, i sempre es fa saber amb contundència que els treballadors pateixen “resistència al canvi”. Bé, si la pateixen, per ser justos, és en la mateixa mesura que certs directius i consultors pateixen la propensió al “canvi absurd”.

Cal digitalitzar l’empresa i fer-ho des de les persones i per a les persones. Només així la digitalització pot esdevenir una autèntica transformació digital, i no una digitalització consistent en una caixa d’eines de la qual ningú té la clau per obrir-ne el pany.