Les afectacions de la guerra Rússia i Ucraïna en les operatives de comerç internacional - Cambra Terrassa

Les afectacions de la guerra Rússia i Ucraïna en les operatives de comerç internacional

Les tensions geopolítiques que fa anys sofreixen Rússia i Ucraïna han desencadenant l’atac de l’exercit rus a Ucraïna provocant greus conseqüències no només als països afectats sinó també a escala mundial paralitzant les operatives comercials d’exportació i importació amb ambdós països.

Al llarg d’aquestes setmanes de conflicte, la Unió Europea ha adoptat un paquet de sancions en resposta al reconeixement per part de Rússia de les zones de les províncies ucraïneses de Donetsk i Luhansk no controlades pel Govern amb l’objectiu de limitar la capacitat financera de Rússia i així, reduir la seva capacitat per costejar el desplegament de la invasió.

Aquestes sancions, afecten tant a persones, com organitzacions, entitats financeres i comercialització de béns.

SANCIONS A PERSONES I ENTITATS I ORGANISMES: Decisió 2014/145/PESC. Restringint els viatges d’aquestes persones a la Unió Europea i immobilitzant els seus actius, persones i entitats, a territori comunitari. Les mesures restrictives de la UE s’apliquen ara a un total de 862 persones i 53 entitats.

SANCIONS ESPECÍFIQUES APLICABLES A CRIMEA I SEBASTOPOL. Decisió 2014/386/PESC, Reglament núm. 825/2014, Reglament 1351/2014. Prohibeix la importació de béns, així com la venda, subministrament i transferència d’equips i tecnologia clau per al desenvolupament d’infraestructura als sectors de transport, telecomunicacions i energia, equips i tecnologia per a l’explotació de recursos naturals (petroli, gas i recursos minerals ), i l’adquisició o ampliació d’alguna participació en empreses establertes a Crimea o Sebastopol que tinguin activitats en el desenvolupament d’infraestructures.

SANCIONS ECONÒMIQUES DE CARÀCTER SELECTIU O SECTORIALS. Decisió 2014/512/PESC i Reglament d’execució UE 833/2014. S’imposen sancions sobre:

  • Sector financer: La UE exclou de SWIFT set bancs russos. L’exclusió garantirà que aquests bancs quedin desconnectats del sistema financer internacional i minvarà la seva capacitat per fer operacions a escala mundial.

Els set bancs en qüestió són Bank Otkritie, Novikombank, Promsvyazbank, Rossiya Bank, Sovcombank, Vnesheconombank (VEB) i VTB Bank.

A més, la UE ha establert a més la prohibició de:

    • invertir o participar en futurs projectes cofinançats pel Fons Rus d’Inversió Directa o contribuir d’una altra manera a aquests projectes;
    • vendre, subministrar, transferir o exportar bitllets en euros a Rússia o a qualsevol persona física o jurídica o entitat russa.
  • Sector de la defensa: es prohibeix l’exportació i la importació d’armes, el finançament, l’assegurança i la reassegurança d’aquest material. Sense caràcter retroactiu.

Material de doble ús civil militar i doble ús civil: S’imposen noves restriccions a les exportacions de productes i tecnologia de doble ús i a la prestació de serveis connexos, així com restriccions a les exportacions de determinats productes i tecnologia que puguin contribuir a la millora tecnològica per part de Rússia del sector de la defensa i la seguretat.

  • Sector energètic: Es prohibeix la venda, el subministrament, la transferència o exportació i finançament de tecnologies per a la prospecció i producció de petroli en aigües profundes, la prospecció i producció de petroli a l’Àrtic o els projectes relacionats amb el petroli d’esquist. S’hi inclouen un conjunt de tecnologies específiques a l’Annex II (Reglament 833/2014 de 31 de juliol, art. 3). Amb posterioritat també es prohibeixen serveis connexos (perforacions, proves de pous, etc.). En cas d’exportar algun dels productes inclosos a l’Annex II cal sol·licitar autorització a la Direcció General de Política Comercial.

A finals de la setmana passada la Unió Europea va ampliar les sancions contra Rússia i Bielorússia, excloent més bancs del sistema SWIFT, bloquejant el Banc Central Bielorús i afegint més personalitats a la llista d’individus sancionats.

El Consell de la Unió Europea ha habilitat l’accés a poder consultar tota la cronologia de sancions a través d’aquest enllaç.

Les operacions de comerç internacional interrompudes

El tancament de fronteres per via terrestre ha afectat greument mercaderies que s’han hagut de retornar al país de procedència per impossibilitat d’arribar a destinació.

Igualment, les afectacions que han tingut el tancament de l’espai aeri, així com la dificultat de d’arribar a través de via marítima, ha fet que tant MAERKS com MSC, Hapag-Lloyd i CMA CGN, les navilieres més importants a nivell mundial, van suspendre l’1 de març el transport de contenidors cap a i des de Rússia, aprofundint l’aïllament del país mentre la invasió d’Ucraïna provoca un èxode d’empreses internacionals.

A aquesta situació se sumen dos fets més: per una banda la devaluació del ruble a mínims històrics que dificultarà greument les relacions comercials que es veuran també afectades per re-negociacions de preus a la baixa i, per altra banda, la dificultat de cobrament d’operacions realitzades provocat per la devaluació de la moneda i per l’exclusió de set bancs clau de sistema de pagament SWIFT i per la prohibició de les transaccions amb el Banc Central de Rússia.

Conseqüències econòmiques

Hem de ser conscients que encara estem en l’escalada del conflicte i resulta agosarat fer previsions quantificables de les conseqüències econòmiques que això comportarà.

No obstant,  un dels escenaris serà l’augment dels preus de l’energia. El Banc Central Europeu (BCE) calcula que un escenari sever d’augment del preu de l’energia aturaria un punt al creixement de la zona de l’euro.

A més, cal preveure l’afectació creixent de les cadenes de subministraments i l’escassetat d’algunes primeres matèries procedents de Rússia i d’Ucraïna, i de com poden evolucionar les  tensions financeres amb impagaments i reestructuracions de deute per part d’empreses russes.

El poc proveïment de certes matèries primeres importades, juntament amb el desbocat preu de l’energia, anticipen sense cap mena de dubte un encariment dels aliments, especialment l’oli de gira-sol i els cereals com el blat de moro o el blat. I, per extensió, tots aquells elaborats a partir d’aquests productes: els pinsos amb què s’alimenten els animals, les carns i els embotits, els articles de fleca, la cervesa, les conserves, els ous o la llet.

El 42% del cereal que importa Espanya ve del país envaït com també ho és el 60% de l’oli de gira-sol, així com el 30% del blat de moro, el 17% del blat, el 31% de les coques d’olis vegetals i el 15,4 % de lleguminoses de gra.

L’amenaça de disparar els preus de les matèries primeres, des de les més bàsiques, com el blat o l’oli de gira-sol, a altres de més sofisticades, com el pal·ladi, clau per a un sector ja en dificultats com és la indústria automobilística, situaran els preus amb unes taxes d’IPC que es preveu que arribaran al 10% al voltant de la primavera i el PIB, les expectatives de creixement del 2022 de les quals es retallaran, com a mínim, un 1,5%, fet que abocaria que l’economia creixi menys un 5% en un any que es prometia crucial per consolidar la recuperació.

Com està afectant a les empreses?

Rússia és un mercat clau per a moltes empreses que s’han vist afectades per la incertesa d’estar produint sense saber si aquesta producció podria ser enviada a destí. Per altra banda, la cerca de vies alternatives topa amb la dificultat de portar a terme operatives logístiques clares i sobretot segures, que se suma a la doble incertesa de la seguretat de cobrament de l’operació.

Segons dades de la Generalitat, durant el 2021 les exportacions a Rússia havien crescut un 15,3% respecte al 2020, fins a 659,2 milions d’euros, però sense superar els nivells previs a la pandèmia. Els principals productes de les exportacions catalanes a Rússia durant l’any passat van ser peces de roba (25,3%), maquinària (12,8%) i productes de perfumeria i cosmètica (8,8%). Pel que fa al volum d’empreses, durant el 2021 hi va haver 1.910 empreses catalanes van exportar a Rússia, 643 de les quals ho han fet en els darrers 4 anys de manera consecutiva.

Pel que fa a les exportacions catalanes a Ucraïna, també van augmentar durant l’any passat un 42,3% el 2021 respecte al 2020, fins a 151,6 milions d’euros, superant els nivells previs a la pandèmia. Els principals productes de les exportacions catalanes a Ucraïna el 2021 són, igual que a Rússia, peces de vestir (12,4%), maquinària (10,7%) i perfumeria i cosmètica (8,7%). En total, durant el 2021, 1.356 empreses catalanes van exportar a Ucraïna, de les quals 417 de forma regular els darrers anys.

Quan a les importacions catalanes de Rússia van augmentar un 63,9% el 2021 vers l’any anterior fins a 562,4 milions d’euros, superant els nivells previs a la pandèmia i fins els 372,2 milions d’euros les importacions des d’Ucraïna. Tenint en compte que d’Ucraïna, els principals productes que importem són blat de moro (59,7%), l’oli de gira-sol (13,1%) i fosa de ferro i acer (7,3%) cal preveure un augment de preus que afectarà a diversos sectors i com a conseqüència, a l’economia en general.

Quan a les operacions d’exportació, a més de les sancions imposades per la Unió Europea, hi ha les restriccions als productes que es poden enviar a Rússia. Aquests inclouen béns de doble ús, que són articles que podrien tenir una utilització tant civil com a militar, com articles d’alta tecnologia, productes químics o làsers. Cal que l’empresa tingui la seguretat en saber si el seu producte està considerat de doble us.

El Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme ha obert una bústia de correu “Empresas Rusia-Ucrania” per rebre i respondre les consultes de les empreses sobre aquest aspecte. Les empreses interessades poden enviar la seva petició a través del correu: empresas-rusia-ucrania@mincotur.es

Reacció per part de la Comissió Europea amb nous paquets de mesures que ajudin a contrarestar l’impacte

La Comissió Europea està debatent un nou paquet de mesures a nivell europeu per reaccionar des d’Europa a aquesta tensió tan important que estem veient en les primeres matèries energètiques i el seu impacte en el preu de l’electricitat com a conseqüència de la invasió d’Ucraïna i les restriccions que es deriven tant per part d’algunes empreses com per les sancions adoptades per la comunitat internacional.

Aquest paquet de mesures contempla la major flexibilitat en les ajudes de l’estat a les empreses, canviar els fins de la part de préstecs dels fons Next Generation EU  (contra la pujada dels preus de l’energia i accelerar el desenvolupament d’infraestructures energètiques necessàries per reduir la dependència dels hidrocarburs russos), emetre més deute del previst per finançar directament les necessitats dels Estats i l’anunci del compromís de la Unió Europea de reduir en un any la seva dependència del gas rus un 30%.

La Cambra de Terrassa davant el conflicte

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa mostra la seva preocupació pel que fa a la situació actual del conflicte entre Rússia i Ucraïna. Són hores difícils pel poble ucraïnès, sobretot pel que fa a aquelles persones que es troben en zones afectades per l’acció militar russa, en un territori on malauradament hi ha hagut pèrdues humanes que lamentem profundament.

Aquesta situació posa en joc la seguretat i l’estabilitat a nivell mundial i és una clara amenaça per a la pau tant a nivell europeu com global. És per això que la Cambra de Terrassa condemna la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit de Rússia, volem fer arribar el nostre escalf i solidaritat amb la societat civil ucraïnesa i el seu teixit empresarial i compartim la preocupació creixent de la comunitat internacional pel que fa a aquest conflicte.

L’experiència acumulada per part de la Cambra de Terrassa en el suport i acompanyament de les empreses en aquests mercats, amb un treball constant i des de fa anys, la posiciona com a  entitat d’àmplia experiència, recorregut i coneixedora de les operatives en aquests països.

Diferents empreses amb activitat comercial a Rússia i Ucraïna s’han posat en contacte amb la Cambra per a resoldre dubtes i rebre actualitzacions sobre la situació actual. En aquest sentit, la Cambra va actualitzant la informació a través de contactes constants amb fonts oficials per a poder donar una resposta a les operatives. No obstant això, cal ser conscients que els intercanvis comercials estan paralitzats i que els esdeveniments, que evolucionen diàriament, dificulten greument la possibilitat de fer una cerca de vies comercials alternatives.

 

Aquelles empreses que vegin afectades les relacions comercials amb Rússia i Ucraïna, conseqüència del conflicte bèl·lic, poden posar-se en contacte amb el Departament de Comerç Internacional de la Cambra de Terrassa, al telèfon 93 733 98 33.

 

Iolanda Pujol
Responsable de l’àmbit de Comerç internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa
Tel: 937339833
e-mail: ipujol@cambraterrassa.org
LinkedIn