L’ENERGIA I LA SEVA EFICIÈNCIA I SOSTENIBILITAT


Ramon Talamàs, President de la Cambra de Comerç de Terrassa

Just ahir vàrem concloure el Cicle de Jornades Virtuals sobre “Descarbonització de la Indústria” organitzades per la Comissió d’Energia Circular, Indústria i Competitivitat del Consell General de Cambres de Catalunya que, conjuntament amb les Cambres de Manresa, Valls i Tortosa, lidera la Cambra que m’honro a presidir.

L’alt nombre de persones i d’empreses connectades que, en total han superat el miler, són la millor mostra de l’interès del teixit socioeconòmic català per una temàtica, la de l’energia i la seva eficiència i sostenibilitat, que malauradament encara no forma part dels punts estratègics de moltes empreses i d’aquí la necessitat i voluntat de les Cambres d’incorporar-la dins del seu ampli ventall de serveis.

Pel que fa a l’energia i la seva sostenibilitat, voldria destacar el repte que tenim per davant com a societat, que són els objectius UN2030. Per assolir-los, és precisa la implicació i la col·laboració de tots els actors i, en aquest sentit, al marge de les moltes empreses ponents i participants, l’organització i participació de l’Administració a través d’ACCIÓ i de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), representat, aquest, pel seu Director, Sr. Torrent, afegida a la dels Clústers d’Energia Eficient de Catalunya, de Bioenergia de Catalunya i d’Energia Solar, estimo que ha exemplificat aquesta necessitat de sumar des de tots els fronts.

Molts han estat els temes abordats en les quatre sessions. Personalment, destacaria la molta varietat d’alternatives energètiques sostenibles i, per tant, la possibilitat i lògica conveniència d’elegir aquella més adequada a cada realitat empresarial, tant per tipus com per localització, amb unes àmplies possibilitats de finançament d’aquestes actuacions però, sobretot, destacar la potencialitat conjunta d’una activitat generadora de riquesa i treball, amb una interacció permanent de la ciència i els seus avenços, lligats als processos de R&D de les empreses.

Concretament, en una recent publicació d’ESADE, liderada pel professor Àngel Castiñeira, hi consta que per cada 10 M de $ de despesa governamental en energia fòssil, es creen 27 llocs de treball, quantitat que es multiplica per 3 d’invertir-se en tecnologies renovables o en projectes d’eficiència energètica, amb una potencialitat xifrada en 9 milions de llocs de treball anuals.

En les jornades s’ha recordat l’alt cost de l’energia que paguen les empreses catalanes, sotmeses a la discriminació tarifària d’aquelles (unes 2.300), connectades a una xarxa inferior als 25 Kv. I a les quals els suposa un sobrecost de 300 milions d’euros anuals, segons informes de Cecot i del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Sense desestimar solucionar la dita discriminació, les moltes possibilitats tractades poden també ser una solució.

Finalment, assenyalar que tota activitat econòmica precisa d’un marc normatiu adequat als objectius socioeconòmics del territori en el qual es desenvolupa i aquest aspecte presenta llacunes, algunes competencials, però en moltes es precisa d’un desbrossament i clarificació d’acord als avenços i potencialitats tecnològiques de cara a que el sector pugui aprofitar tot el seu potencial i actuar com una palanca de reactivació econòmica.