La Proposició de Llei sobre representativitat de les cambres s’ajusta a la Constitució i és plenament legal - Cambra Terrassa

LA PROPOSICIÓ DE LLEI SOBRE REPRESENTATIVITAT DE LES CAMBRES S’AJUSTA A LA CONSTITUCIÓ I ÉS PLENAMENT LEGAL

D’on prové jurídicament la representativitat de les Cambres?

1.- La Ley Básica de Cámaras (estatal) de 1993 diu que les Cambres representen, promouen i defensen els interessos generals del comerç, la indústria i la navegació.

2.- Aquesta llei va ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional i el tribunal va CONFIRMAR que les cambres representen, promouen i defensen els interessos generals del comerç, la indústria i la navegació a la sentencia de data 24/10/1995, que inclouen la totalitat de les empreses (en diu “plenitud subjetiva”, és a dir que tots els subjectes empresarials en formen part).

3.- Es dicta una nova llei bàsica de cambres l’any 2014 (estatal) que continua establint al seu article 3 que la finalitat de les cambres és representar, promoure i defensar els interessos generals del comerç, la indústria i la navegació i a més hi afegeix dels serveis, per tant fins i tot incrementa l’àmbit de representació.

  • Literalment l’article 3 de la Llei Bàsica de Cambres diu: Las Cámaras Oficiales de Comercio, Industria, Servicios y Navegación tienen como finalidad la representación, promoción y defensa de los intereses generales del comercio, la industria, los servicios y la navegación, así como la prestación de servicios a las empresas que ejerzan las indicadas actividades.

4.- Dir, com fan les entitats empresarials i sindicats, que és inconstitucional que les cambres són representatives és simplement MENTIDA tenint en compte el pronunciament del constitucional abans mencionat i que és específic sobre cambres de comerç. És el darrer pronunciament del TC sobre la matèria.

5.- La tramitació per lectura única està justificada tenint en compte la situació de crisi actual i el poc temps que falta per la finalització de la legislatura.

És administrativa la pertinença a les cambres?

5. La descripció de l’adscripció de les empreses i autònoms com administrativa és una visió totalment esbiaixada ja que l’adscripció confereix drets polítics actius i passius (Votar i ser votat) per configurar els òrgans de govern. Les eleccions les regula i supervisa el Govern i en les darreres eleccions varen participar més de 25.000 empreses que varen elegir prop de 500 persones per a representar-los i defensar els seus interessos.

La realitat representativa de les organitzacions empresarials i el motivant de la seva reacció

1.- L’Estatut dels treballadors determina que per ostentar la representació institucional i representar interessos generals dels empresaris davant les administracions les organitzacions empresarials d’àmbit autonòmic han de tenir el 15% dels empresaris i treballadors afiliats.

2.- Mai s’ha fet el recompte de si tenen o no el 15% mencionat sinó que el govern de la Generalitat va aprovar un Decret Llei, convalidat pel Parlament, atorgant-los aquesta representativitat.

3.- Al Decret Llei, hi varen arribar després de fracassar en el seu intent de guanyar les eleccions a algunes cambres significatives. En no poder-les controlar de la forma que preveu la normativa és quan forcen el Decret Llei per tal d’assegurar-se una preeminència sobre les cambres.

4.- Quan les cambres fem veure al Govern que ha trencat un equilibri que hi havia, no hem qüestionat mai la representativitat de les patronals, però no podem tolerar que es vulgui ignorar les nostres finalitats, el Govern entén que cal redreçar la situació i treballa en la proposta que finalment s’ha convertit en la proposició de Llei. El que fa la proposta és deixar clar que les cambres tenen unes funcions a exercir i que no es pot trencar l’status quo que configura la Llei bàsica de cambres i els mecanismes de representació social.

5.- És per tant MENTIDA que la proposició vagi contra les Lleis i aprovar-la portaria conseqüències jurídiques als que l’aprovin. És una amenaça intolerable que vol desviar l’atenció dels fets reals

Barcelona a 7 de novembre de 2020

Descarregar la notícia