Es tanca una nova edició dels reconeixements de l’entitat
LA CAMBRA DE TERRASSA LLIURA ELS PREMIS CAMBRA 2018 EN UN ACTE PRESIDIT PER L’ALCALDESSA DE RUBÍ
L’acte va comptar amb una participació de prop de 500 empresaris i representants del món econòmic, polític i institucional
Un total de 15 empreses de la demarcació de Terrassa han rebut el reconeixement empresarial per la seva contribució al desenvolupament econòmic i social del territori
Antoni Bellido, president de IMC Toys, ha estat guardonat amb el Premi Cambra al Lideratge Empresarial com a reconeixement a la seva trajectòria professional
Terrassa, 18 de maig de 2018. La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa va lliurar ahir al vespre a Rubí els Premis Cambra 2018, en un acte que va ser presidit per l’Il·lma. Sra. Ana María Martínez, alcaldessa de Rubí, i que va finalitzar amb un sopar relacional amb els prop de 500 assistents, entre els quals s’hi comptaven representants d’institucions, empresaris del territori i personalitats destacades del panorama econòmic i polític del país.
L’acte de lliurament culmina una nova edició dels Premis Cambra, que any rere any reconeixen públicament aquelles empreses que, gràcies al seu esforç, contribueixen al desenvolupament empresarial, econòmic i social del territori. En l’edició dels Premis Cambra 2018, la Cambra ha reconegut la tasca de 15 empreses de la seva demarcació, així com la de l’empresari Antoni Bellido, president de IMC Toys, amb el Premi al Lideratge Empresarial per la seva trajectòria professional i empresarial.
Marià Galí: “l’entorn de competitivitat territorial és possible gràcies al dinamisme de l’empresa”
El president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, va iniciar el seu discurs fent referència a la bona competitivitat territorial i l’alt grau d’implantació industrial de la demarcació de la Cambra de Terrassa, destacant que “l’entorn de competitivitat territorial és possible gràcies -o en gran part- al dinamisme de l’empresa”. Fent al·lusió als estudis econòmics, va afirmar també que “la demarcació és competitiva pel seu abast industrial, per la gran presència dels serveis associats al món empresarial, per les infraestructures, per uns perfils professionals preparats i per una bona oferta comercial, entre d’altres” i que alhora “ens movem en un context d’una certa estabilitat i bonança econòmica”. En aquest marc, el president va fer explícita la seva felicitació a les empreses distingides; encoratjant-les a continuar exportant, innovant, comprometent-se amb la sostenibilitat, oferint oportunitats a les persones i cohesionant la societat.
Marià Galí va fer referència als reptes i perills que cal encarar amb determinació per mantenir la competitivitat territorial i empresarial. Reptes com les infraestructures i la formació i la preparació de les persones; i perills com les desigualtats econòmiques que s’estan produint i la piràmide d’edat invertida que ens espera. En aquest sentit, va afirmar que “hem de fer evolucionar l’economia social de mercat i la democràcia liberal i no que involucionin” i que “L’empresa contribueix des de molts aspectes a l’estabilitat i l’equilibri” per això “cal cuidar-la, incentivar el seu compromís amb el seu entorn i amb la sostenibilitat” fent al·lusió al que ha de voler dir el lema dels Premis Cambra 2018 “Ara, empresa”. Pel que fa a les administracions públiques, va remarcar que cal que “treballin també per a la competitivitat territorial”.
El president també va reflexionar sobre la situació política actual i va ressaltar que per encarar les qüestions transcendents esmentades “necessitem també estabilitat política” i que “volem un govern que defineixi un projecte de país que, sense renunciar als ideals, sigui factible, assolible i assumible per a una sòlida majoria”.
Finalment i pel que fa a la pròpia Cambra, Marià Galí va informar que “Enguany es portarà a terme la renovació dels òrgans de govern de la institució i amb aquesta un nou projecte polític i estratègic per a la nostra Cambra” i va anunciar que té previst tornar-se a presentar com a president. En relació a la futura Cambra de Catalunya, Galí va esmentar que quan es constitueixi “ha de ser més representativa que executiva, doncs el valor de la proximitat i del dia a dia el tenim les cambres territorials” fent referència a que “la Cambra de Catalunya ha de ser l’entitat aglutinadora d’una autèntica representació general de les cambres catalanes, i per tant de les empreses”.
Jaume Vallet: “l’empresari és una figura clau per fer que una societat evolucioni, creant progrés i benestar”
Jaume Vallet, fundador i director general de COMPLIANCE CONSULTING & ENGINEERING, SL va parlar en nom de les empreses guardonades. En la seva intervenció va donar les gràcies a la Cambra pel reconeixement a la feina ben feta de les empreses i va reflexionar sobre el prestigi de la professió d’empresari, sobre el valor immens de les persones que formen cada organització i sobre la humilitat. En relació als empresaris, Vallet va destacar que “Tenim una tasca molt gran com a societat, i això ens interpel·la a tots, per a posar en valor aquesta feina tan maca i tan complicada al mateix temps, ja que l’empresari és una figura clau per fer que una societat evolucioni, creant progrés i benestar”. Pel que fa al factor humà, va apuntar que per ell és sens dubte el més important, que és un factor comú entre totes les empreses guardonades i que “el repte com a empresaris és alinear els objectius de l’organització amb els objectius de desenvolupament de cada una de les persones que en formen part”. Alhora va remarcar “Hem de poder captar, mantenir i sobretot desenvolupar el talent”. Per acabar, Vallet va reivindicar el valor de la humilitat com a motor de creixement de les empreses afirmant que “la humilitat ens fa forts”.
Joan Aregio: “La millor manera de crear riquesa és… les empreses”
El secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya va iniciar el seu discurs felicitant en nom del Govern de Catalunya a totes les empreses guardonades i per extensió a tots els empresaris i empresàries, emprenedors i emprenedores presents a l’acte. Tot seguit va fer referència als temes plantejats pel president de la Cambra de Terrassa. En relació als reptes, va destacar la innovació, la internacionalització i l’economia sostenible com a “molt importants i que portem força avançats com a país” i en els que “Catalunya té una magnífica posició” posant com a exemple que “més del 50% de les empreses que exporten, innoven”. I fent referència al context actual de bonança econòmica després d’una època de crisi molt intensa va apuntar que “hem de veure a l’horitzó aquelles assignatures que hem d’aprovar, camps en els que hem de treballar.” Aregio va esmentar també que, segons els estudis, el Vallès Occidental és la segona comarca més competitiva. En relació a la revolució industrial 4.0 va destacar que té elements absolutament novedosos -com la mobilitat autònoma i la intel·ligència artificial- que representen una oportunitat com a país i que “tenim la possibilitat de ser actors principals d’aquesta revolució industrial”. Pel que fa al paper de les institucions, va afirmar que “No hi ha país que tiri endavant econòmicament si no té unes institucions fortes” fent referència a tots els nivells d’administració i entitats socials, econòmiques i empresarials i a l’associacionisme. Aregio va tancar aquest apartat concloent que “Tot això són reptes i és ara quan els hem de saber veure, diagnosticar i enfocar”
Joan Aregio va continuar la seva intervenció fent referència directa a les empreses i als empresaris i va destacar que “La millor manera de crear riquesa és… les empreses”. I al·ludint directament a la intervenció de Jaume Vallet va afirmar que “També hem de reinvidicar el paper de les empreses i dels empresaris” ja que “Catalunya serà industrial, serà empresarial, serà econòmicament forta… o no serà”. Segons Aregio, són tant les empreses com les institucions les que propicien que la riquesa estigui ben repartida i d’aquí sorgeix la necessitat de tenir empreses fortes i institucions fortes. El secretari d’Empresa i Competitivitat va tancar la seva intervenció dirigint-se a tots els assistents: “Són el cor que batega econòmicament a Catalunya”.
Ana María Martínez: “A Rubí volem enfortir el nostre múscul industrial”
Ana María Martínez, va iniciar el seu discurs destacant que “incentivar els llocs de treball passa per potenciar les nostres empreses i els nostres comerços” i que en el seu camí les empreses han de sentir-se permanentment acompanyades per les institucions i també escoltades en les seves demandes d’emprenedoria, assessorament i formació. L’alcaldessa va afirmar que “Per aquesta raó des de Rubí hem cregut des de l’inici en el Pacte per a la reindustrialització del Vallès Occidental que ha impulsat el Consell Comarcal del Vallès Occidental”, un projecte comú que involucra tots els agents i que, segons l’alcaldessa, permetrà superar antics enfrontaments entre municipis per donar pas a la cooperació, la mà estesa i la col·laboració. Martínez també va destacar que cal una autèntica aplicació de polítiques industrials en el conjunt del Vallès Occidental, “tot plegat en sintonia amb el Pacte Nacional per a la Indústria, que ara sí, a nivell nacional col·locarà la indústria com a eix central de l’economia catalana” i que “Estem davant d’una oportunitat única per crear més indústria, no la desaprofitarem”. L’alcaldessa va fer referència a tot d’iniciatives que han tingut a bé posar en el centre de la política econòmica el valor de la indústria que, segons va comentar, encaixa plenament amb la ciutat ja que “A Rubí volem enfortir el nostre múscul industrial” i “Si Rubí s’ha erigit en els darrers anys en una potència industrial ha estat gràcies a una aposta municipal decidida per un sector en el que abans pocs creien, però en el que ara tothom hi veu les seves potencialitats”.
L’alcaldessa va destacar que “Rubí és avui, segons el Financial Times, la tercera ciutat petita de la Península Ibèrica més atractiva per a la inversió estrangera” degut principalment a la seva riquesa industrial, la seva situació estratègica i l’enclavament privilegiat en un dels nusos de comunicació i de transports més importants del sud d’Europa i, sobretot, al fet que la ciutat ha sabut atraure inversió estrangera al marge del turisme. Martínez va remarcar també que “Rubí disposa de les empreses més exportadores de la demarcació” i que “som la primera ciutat de tot l’Estat amb la proporció més elevada de persones ocupades en el sector industrial”.
Ana Maria Martínez va cloure el seu discurs afirmant que des de Rubí entenen que només si segueixen en aquest camí arribaran al que ells anomenen “una ciutat plena”, és a dir, una ciutat que permet als seus conciutadans i conciutadanes viure, conviure, treballar, formar-se, emprendre i millorar. “Creiem en el valor de la ciutat com a principal valor de canvi”. Segons l’alcaldessa, per a què tot això sigui possible necessiten que els agents socials, empresaris i empresàries segueixin fent la feina extraordinària que és empènyer amb força en la recerca de l’excel·lència, i també necessiten “un Govern a Catalunya que governi i que recuperi les institucions per a què compleixin amb l’objectiu per a qual van ser creades” i va finalitzar dient que “Un país no pot actuar per inèrcia sense afrontar les urgents tasques socials i econòmiques que té en espera”.
Les 15 empreses guardonades amb els Premis Cambra 2018
Patrocini empresarial
Els Premis Cambra 2018 compten amb el patrocini de les empreses següents:
Eurofragance (Premi Cambra a la Iniciació a la Internacionalització), Banc Sabadell (Premi Cambra a la Trajectòria Internacional Consolidada), Circutor i Audi Sarsa Vallès (Premi Cambra a l’Impuls de la Innovació, la Recerca i el Desenvolupament), Mina d’Aigües de Terrassa (Premi Cambra al Compromís i a la Sostenibilitat), Egarsat Societat de Prevenció (Premi Cambra a l’Empresa Saludable), Serafí Indústria Gràfica Publicitària i Masachs Naus Industrials (Premi Cambra a la Iniciativa Comercial i de Serveis), Kern Pharma (Premi Cambra a l’Empresa de Nova Creació). A més de les empreses esmentades, els Premis Cambra 2018 també compten amb la col·laboració de RACC, Diari de Terrassa, Prinet, Via Empresa, LÚCID Design Agency, Diari del Vallès i Ajuntament de Rubí. Per últim, destacar també que en aquesta edició els Premis Cambra han comptat amb el suport específic del projecte internacional cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional Chimera Interreg Mediterranean d’internacionalització de la indústria creativa, motiu pel qual la institució cameral ha guardonat en aquesta edició a dos projectes vinculats al sector creatiu en el Premi Cambra d’Empresa de Nova Creació.
Més de 40 anys d’història dels Premis Cambra i 200 empreses guardonades
Els Premis Cambra tenen el seu origen en l’any 1977, quan l’entitat empresarial terrassenca els va instituir per reconèixer públicament les empreses més actives i aquells projectes de futur que contribueixen a potenciar el desenvolupament social i econòmic de la seva demarcació. Al llarg d’aquesta trajectòria, els Premis Cambra han reconegut ja 200 empreses de la seva demarcació.
A través d’aquestes distincions, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa reconeix públicament les empreses més actives i aquells projectes de futur que contribueixen a potenciar el desenvolupament social i econòmic de la seva demarcació. Aquesta iniciativa situa a la Cambra com una institució econòmica amb clara vocació de lideratge i amb voluntat de reconèixer la tasca en la gestió empresarial de les organitzacions.