Comunicat de femVallès:
femVallès projecta un tren regional que connecti Catalunya de nord a sud
- femVallès projecta una línia de tren regional que donaria servei a 3,5 milions de catalans.
- Els vallesans plantegen augmentar el nombre de vies del corredor mediterrani i fer arribar el ferrocarril a tots els municipis de més de 10.000 habitants.
Vallès, 5 d’abril de 2023. Dimarts de la setmana passada femVallès va presentar a les instal·lacions de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes un projecte de servei ferroviari que connecti Catalunya de Figueres a Tortosa i Lleida. L’acte va comptar amb una quarantena d’assistents, alguns d’ells representants d’organitzacions i entitats com ara Joaquim Llansó (president del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya), Roser Xalabarder (representant de la Cambra de Comerç del Vallès Oriental) o Jordi Cuyàs (president de Pro Vegueria Penedès).
L’acte va ser introduït per Cristina Mora, secretària de la Junta de COAC a la Demarcació de Barcelona. Tot seguit Manel Larrosa (arquitecte i urbanista) i Josep Maria Sisó (enginyer ferroviari) varen dur a terme l’exposició i finalment Francesc Camps (Fundació Bosch i Cardellach) i Joan Casanovas (femVallès) varen dinamitzar el debat.
Regionals sobre l’alta velocitat
femVallès planteja estructurar Catalunya amb serveis de tren regional fent servir tant les vies d’alta velocitat com les convencionals. El seu portaveu, Manel Larrosa, posa sobre la taula un servei ja aplicable i de competència de la Generalitat. A llarg termini, proposen un horitzó major amb la construcció de noves estacions d’alta velocitat. Aquestes estacions se situarien en els municipis on la línia d’alta velocitat passa en paral·lel a la línia convencional, permetent així la construcció de nodes intermodals entre regionals més ràpids i serveis de rodalies convencionals.
Segons femVallès l’alta velocitat permetria moure’ns més ràpidament dins de Catalunya i estructurar el país amb noves estacions.
El servei es podria desplegar gradualment. Ara mateix ja podria començar fent parada a: Lleida, Cambrils, Perafort (estació anomenada “Camp de Tarragona”), Sants, Sagrera, Girona i Figueres. Amb actuacions de poca dimensió es podria disposar de noves estacions d’AV a Reus-Vilaseca (anomenada Estació Central del Camp de Tarragona), Vilafranca del Penedès, Hostalric, Martorell, Sant Cugat del Vallès (estació anomenada “Hospital General”) i Montmeló.
Actualment, Catalunya compta amb
una extensa xarxa de Rodalies que efectua trajectes que segons femVallès haurien d’oferir-se amb serveis regionals, a causa de les grans distàncies que recorren. Les línies R4 i R3, per exemple, transcorren més de 140 kilòmetres, una distància que a altres països europeus se sol realitzar amb serveis regionals.El portaveu de femVallès, assenyala que el 89% de la població de Catalunya es troba al voltant de l’eix mediterrani. El servei que es proposa permetria articular aquest territori.
Una línia de tren que serviria directament a 600.000 habitants i indirectament (amb transbord) a 3,5 milions d’habitants.
Actualment, ja hi ha gent que viu o treballa a Figueres i es desplaça cada dia a Barcelona amb trens d’alta velocitat. femVallès vol assolir aquesta facilitat de desplaçament a escala de país, connectant a un gran volum de població a menys d’una hora.
La proposta s’inspira en els serveis de mitja distància que ja existeixen a Andalusia i Galícia on existeixen línies de regionals que articulen el seu país.
Ferrocarril als municipis de més de 10.000 habitants
El portaveu de femVallès plateja la hipòtesi d’una Catalunya amb servei ferroviari a tots els municipis de més de 10.000 habitants. Seria una meta de país així com ho va ser per la Mancomunitat fer arribar el telèfon, les carreteres i les biblioteques a tots els municipis de Catalunya fa 100 anys.
Larrosa assenyala que els catalans ens hem gastat aproximadament 16.000 milions d’euros amb la línia L9 del metro de Barcelona, un àmbit de 2,5 milions d’habitants. Si per la resta de catalans destinéssim també 16.000 milions d’euros (malgrat que en tocarien 32.000 milions per població) podríem construir 880 kilòmetres de noves línies de ferrocarril. Més que de sobres per connectar tots els municipis de més de 10.000 habitants. Catalunya se situa entre les regions d’Europa amb més kilòmetres d’autopistes i carreteres, però pel que fa a kilòmetres de ferrocarril ens trobem més aviat a la cua.
“Si formulem una Catalunya reorganitzada en funció de l’exigència climàtica el plantejament d’una Catalunya ferroviària és obvi. Ara, cal una jerarquia amb serveis d’alta velocitat, serveis de rodalies i extensions a finals de línia, algunes d’elles amb tramvia. Hauríem de poder plantejar aquest model de país.” Afirma Manel Larrosa.
Un nou Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (2026-2046)
femVallès proposa que la Generalitat i els diferents agents socials comencin a treballar en la redacció del futur Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC). El PITC té una vigència de 20 anys, l’actual està en marxa des de 2006 i finalitzarà el 2026. Larrosa destaca la manca de realisme del PITC vigent, el qual va ser escrit en temps d’eufòria econòmica i és del tot inaplicable.
Es planteja la redacció d’aquest document per tal d’assolir un consens de país al voltant de la transició a un model de mobilitat sostenible. A diferència d’altres plans, posen èmfasi en que el treball no s’hauria d’encarregar únicament a una consultoria, com un mer tràmit, sinó que hauria de ser fruit d’un consens social treballat i debatut entre les organitzacions de la societat civil i l’administració.
Urgeix ampliar la capacitat del corredor mediterrani per evitar el col·lapse el 2025
Per la seva part Josep Maria Sisó, enginyer ferroviari, ha exposat la necessitat d’evitar l’imminent coll d’ampolla que es formarà al Vallès per la falta d’infraestructura ferroviària. Ara mateix el corredor mediterrani compte amb dues vies al seu pas pel Vallès, entre Castellbisbal i Mollet. Sisó proposa que es construeixin dues vies més per evitar el coll d’ampolla i assenyala que a Cartagena hi ha trams amb tres vies amb menys tràfic que el que circularà pel corredor del Vallès.
Aquesta falta de capacitat per encabir més trens ens durà als propers anys a un “col·lapse ferroviari” que impedirà la introducció de nous serveis, siguin de passatgers o de mercaderies.
Els diferents càlculs elaborats per femVallès situen la saturació l’any 2025.
En la següent malla es poden observar els diferents trens que s’han programat perquè circulin per les línies d’alta velocitat entre Sagrera i Perpinyà el 2025. En blau apareixen els trens de viatgers i en vermell els de mercaderies
Sisó assenyala la manca d’espais d’aturada i avançament de trens en els 100 kilòmetres de via entre Girona i Perpinyà. Sense aquests espais anomenats “PAET”, no es poden encabir tots els trens i s’hauran de reduir serveis de passatgers i de mercaderies.
Però el principal problema de capacitat prové de la diferència de velocitat entre els combois de mercaderies i els d’alta velocitat. Per això, és imprescindible transformar progressivament les línies convencionals a ample estàndard, començat per aquelles més rellevants pel transport de mercaderies com la línia a Portbou.
Tercer i últim acte de Vectors de futur
El dimarts 18 d’abril se celebrarà l’últim dels tres actes del cicle Vectors de futur organitzat per COAC, femVallès i la Fundació Bosch i Cardellach. En aquesta ocasió s’abordarà la descentralització de Barcelona i la governança metropolitana. L’acte comptarà amb experts i organitzacions que participen de la governança de la Regió de Barcelona. Serà a les 18:30 a la sala d’actes de la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de Barcelona (Plaça Nova, 5).
Podeu visualitzar el primer segon acte de Vectors de futur en els següents enllaços:
Catalunya ferroviària; Regionals en alta velocitat i model de país
Transcendint l’àrea metropolitana; tercer túnel de rodalies pel litoral