Opinió de Ramon Talamàs, president de la Cambra, al Diari de Terrassa
DEURES IMPRESCINDIBLES EN EL CAMP DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
La contrastació entre l’alt atur juvenil que presenta la nostra societat i la manca de perfils adients a necessitats reals amb què es troben moltes empreses, és el signe més evident que quelcom no funciona, realitat que mereix anàlisi, actuació ràpida i sobretot coordinació de tots els actors obligats a treballar-hi.
Es parla sovint de la polarització de la nostra vida social. Una de les seves manifestacions és la greu disminució de la classe mitjana, contrastada per l’anàlisi recent de l’OCDE, en la qual, recordem-ho, es va assentar el fort desenvolupament econòmic dels països occidentals en la segona meitat del segle passat i que ens va portar a un nivell de benestar generalitzat. Malauradament no universal, però que va constituir la consolidació de l’anomenat contracte social, segons la idea originària de Rousseau, en aglutinar positivament una societat diversa i que avui, segons destacats analistes socials, no està complint la seva funció, puix que les llibertats que individualment cedim implícitament a l’Estat per assegurar un funcionament correcte de la societat no es corresponen amb els drets derivats d’aquesta cessió, com són clarament, i d’entre d’altres, els drets d’habitatge i treball.
Exposades les dues realitats anteriors, des de la Cambra creiem que la Formació Professional (FP) és un camí, si no el millor, per assegurar llocs de treballs dignes que solucionin la demanda empresarial i esdevé una part important de la solució a la polarització assenyalada. Així, moltes activitats econòmiques amb una oferta que corre el risc de ser substituïda per productes d’importació, per la manca de professionals preparats, podran continuar donant treball i capacitat de realització personal a col·lectius que veuran recompensats els seus esforços de formació i a la vegada s’integraran, si ho volen, en l’anomenada classe mitjana, reduint desigualtats i contribuint a la necessària estabilitat social.
Cal, però, acompanyar l’FP d’una comunicació clara i positiva pel que fa a la seva necessitat i potencialitats en el currículum de les escoles a partir del nivell d’ESO, faceta de la qual també s’ha de fer partícips les famílies. En etapes més avançades, just quan el jovent s’ha de plantejar escenaris de futur i alguns prefereixin carreres curtes per a una ràpida integració laboral, cal facilitar informació clara de la sortida professional prevista dels diferents cicles formatius, evitant eleccions de “moda” en moments determinats, falsament més atractives que necessaris oficis tradicionals. Aquests, actualment, tenen un fort component tècnic que es pot aprendre en l’FP i en el seu vessant més necessari, l’FP Dual, com són els camps de la mecànica, l’electrònica, les instal·lacions, el tèxtil i molts altres, avui en dia imprescindibles, amb llocs de treball reals sense candidats. L’FP ha de preparar el nostre jovent per a l’impacte de la digitalització i l’automatització, així com per als sectors emergents que ja presents i no per nous, deixen de necessitar tècnics d’oficis tradicionals actualitzats amb les actuals metodologies, materials, etc.
En aquest escenari descrit d’una manera qualitativa, els actors per la part de l’oferta hem de conèixer la demanda de treball de cara a una necessària orientació d’alumnes i famílies, donada la transcendència de la seva decisió, i això ens obliga a una clara col·laboració, evitant esbiaixar la informació cap a la nostra pròpia oferta. L’eina “Terrassa Orienta” era i pot ser un bon instrument, però per al seu correcte funcionament el Consell de Formació Professional de Terrassa s’ha de rellançar i recuperar el seu prestigi i funcionalitat.
Finalment, un apunt als possibles alumnes que em llegeixin. Avui en dia, l’etapa formativa no acaba en l’entrada al món laboral. Assumir aquesta realitat com a compromís d’una actualització constant de coneixements és del tot necessari en el món canviant i complex que estem vivint i una de les condicions a aportar personalment a les vostres obligacions de l’anomenat contracte social.