COVID, POSTCOVID I LA TEMPESTA PERFECTA


Albert Ventura, vocal del Comitè Executiu de la Cambra de Terrassa

Des del març del 2020, quan va començar aquesta pandèmia, estem vivint moments de molta incertesa en l’àmbit empresarial ens ha tocat i ens està tocant gestionar de forma diferent moltíssims coses, ja que mai abans havíem viscuts situacions similars.

El 14 de març del 2020, quan estaven a punt de confinar-nos a casa durant bastant temps, vaig enviar un e-mail a tots els col·laboradors de la nostra empresa que portava com a títol  “Gestionant l’adversitat…”, en què els resumia una sèrie de reflexions que esperava que ens fossin útils per poder gestionar el que ens venia a sobre… Els deia que els moments són molt complexos, inesperats i, sobretot, d’una solució fora del nostre control, ja que es tracta d’una crisi sanitària mai viscuda abans… També els deia que no ens havíem d’espantar, que la por mai ajuda a gestionar crisis, la por paralitza, és irracional i fa molt més difícil sortir del problema. I, ESPECIALMENT, LA POR NO ENS DEIXA PENSAR EN EL FUTUR I PERDRE’NS EL FUTUR ÉS UNA COSA QUE NO ENS PODEM PERMETRE… Els deia que aquesta crisi la superaríem igual que hem superat totes les altres… També els deia que a mi aquesta crisi m’ha agafat acabant un bonic llibre sobre l’expedició Endurance, en què l’explorador Ernest Shackleton va estar perdut per l’Antàrtida amb 45 homes durant dos anys i tots van aconseguir sobreviure… Es tractava de l’aventura de supervivència més gran de la història… I sabeu per què ho van aconseguir? Van tenir molta sort?  NO, NO, NO… VAN SOBREVIURE PERQUÈ VAN FER LES COSES MOLT BÉ, VAN SOBREVIURE PER ESFORÇ, PER CORATGE, PER COMPROMÍS, PER ESPERIT D’EQUIP, PER POSITIVISME, PER SENTIT DE L’HUMOR, PER NO DONAR-SE MAI PER VENÇUTS, PER NO DEIXAR-SE APODERAR MAI PER LA POR I LES EMOCIONS NEGATIVES. Tot això és el que necessitem les empreses i els empresaris per gestionar l’adversitat, perquè; tal com diu un aforisme tibetà, “no hi ha situacions desesperades, sinó persones que es desesperen“.

Bé, quan fa uns mesos semblava que començàvem a encarar la sortida de  la crisi de la COVID-19, ens ve a sobre la crisi de les matèries primeres i el transport marítim internacional, l‘anomenada “TEMPESTA PERFECTA“. Una nova crisi que no té res a veure amb l’altra, però que n’és conseqüència. Es veu que en el camp industrial el món funciona just in time i l’aturament per la COVID-19 ha provocat que, en tornar a arrancar l’economia mundial, la demanda superi l’oferta, faltin matèries primeres i els preus pugin substancialment, a part dels retards en la producció, etc. Aquesta segona crisi  sembla que és conjuntural, ja que es necessita un temps per ajustar l’oferta i la demanda. I, tot i que diuen que es pot ajustar tot entre el primer i el segon trimestre del 2022, no crec que ningú en conegui la data exacta, encara que sí que penso que es resoldrà segur algun dia, perquè la solució existeix.

La veritat és que fa gairebé dos anys que a les empreses ens és molt difícil planificar escenaris de negocis en un temps tan incert, però no podem canviar els escenaris; el que sí que podem fer és reaccionar ràpid i adaptar-nos als escenaris de la millor manera possible i amb la millor actitud, ja que tal com comentava abans amb el cas de l’expedició Endurance, L’ACTITUD ÉS CLAU PER TIRAR ENDAVANT. Diuen que ser pessimista o optimista té un paper molt important per a la creació de la realitat i és clar que els empresaris només podem ser optimistes, i més en els moments que ens ha tocat viure. El contrari no ens ajudarà gens a superar els difícils obstacles que estem vivint. Per acabar, sobre tot això, em ve al cap una reflexió de Nassim Taleb, autor de l’interesant llibre Los Cisnes Negros, que deia: PER GESTIONAR EL PRESENT L’IMPORTANT ÉS EL QUE SABEM; PER GESTIONAR EL FUTUR L’IMPORTANT ÉS EL QUE NO SABEM. Ara, en aquests moments, estem agafant molta experiència sobre això últim, que ens serà molt útil per al futur i per a la pròxima crisi que segur que algun dia arribarà.