La sessió s’ha dut a terme aquest matí, en format virtual
ACCIONS DE SUPORT AL TEIXIT ECONÒMIC DEL TERRITORI I NOUS REPTES DE LA CAMBRA DE TERRASSA, FOCUS DE LA TROBADA DE LA INSTITUCIÓ AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
En la sessió, el president, vicepresidents, el tresorer i el director gerent de la Cambra de Terrassa, han exposat l’activitat de la institució durant l’any, lògicament marcada per l’afectació de la crisi sanitària de la COVID-19 i l’econòmica derivada
Terrassa, 10 de desembre de 2020. Aquest matí, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha celebrat la trobada amb els mitjans de comunicació, que realitza anualment la institució. En la sessió, que ha estat duta a terme en format virtual, han intervingut Ramon Talamàs, president; Santiago Sabatés, vicepresident primer; Juan Ignacio Navarro, vicepresident segon; Emili Pablos, tresorer; i Josep Prats, director gerent. A la trobada també hi ha assistit, Susanna Patiño, secretària general de la Cambra.
El president ha inaugurat la sessió informant que la Cambra, sempre procurant la seguretat dels seus col·laboradors, ha mantingut en funcionament totes les seves activitats, moltes d’elles en modalitat telemàtica, procurant el màxim suport al teixit econòmic de la demarcació. En concret, via els projectes “Que Cap Empresa Tanqui” i “Aixeca el teu negoci”, s’han atès unes 750 empreses, destacant que més del 50% han cercat assessorament per obrir nous mercats i canals de negoci. També ha manifestat que ha procurat mantenir el contacte amb moltes de les empreses de la demarcació per seguir l’evolució general de l’activitat.
Com a dada significativa, la Cambra ha informat que els certificats d’origen que ha tramitat la institució s’han reduït en global un 19% respecte a l’any anterior, presentant una tendència positiva en els darrers mesos. També, en referència al 2019, un 6% de les empreses que havien gestionat aquest tipus de tràmit ho han deixat de fer, però, a la vegada, s’hi han incorporat un 22% d’empreses que no havien tramitat certificats d’origen l’any 2019; realitat que mostra la polarització existent en l’afectació de la pandèmia en l’activitat econòmica.
Emili Pablos, tresorer de la Cambra, ha assenyalat que la decisió de mantenir l’activitat cameral amb el lògic manteniment de les despeses, s’ha de conjugar amb una reducció del 10% dels ingressos en concepte de serveis i de les despeses variables inherents als mateixos, realitat de la qual en derivarà un tancament negatiu del compte d’explotació que anirà a càrrec de les reserves. També, el tresorer ha fet esment que, per fer front als molts reptes de la Cambra per atendre les necessitats de les empreses, aquesta ha dissenyat i implantat un nou model organitzatiu que, reforçant l’actual direcció professional, potencia el treball transversal entre diferents àmbits d’actuació, establint una estreta col·laboració entre el comitè executiu i l’equip professional.
Per la seva banda, Santiago Sabatés, ha fet referència a la forta implicació de la Cambra en la Comissió d’Economia Circular, Indústria i Competitivitat del Consell General de Cambres de Catalunya, quin lideratge comparteix amb les Cambres de Manresa, Tortosa i Valls. Concretament, ha assenyalat les activitats en els camps de la indústria auxiliar d’automoció, energies netes i sostenibilitat. Ha destacat la intervenció de la Cambra perquè, tant l’Administració com el Clúster d’Automoció coneguin la potencialitat del polígon industrial Bellots II per instal·lar-hi activitats industrials que precisin grans superfícies, així com l’èxit de les Jornades de Descarbonització, organitzades per la pròpia Comissió juntament amb diferents clústers d’energia de Catalunya i que va comptar també amb ACCIÓ i l’ICAEN i en les que es van assolir més de 1.000 assistents.
Josep Prats ha destacat la importància dels projectes europeus per a la Cambra de Terrassa, ja que permeten la internacionalització de l’activitat de la pròpia institució i perquè tenen un impacte molt positiu en el territori. Les xifres dels darrers 10 anys mostren l’impacte generat: s’han gestionat 35 projectes internacionals, més de 7 milions d’euros administrats, 83 nous emprenedors han fet intercanvi a empreses europees, 161 empresaris han acollit a emprenedors europeus i més de 200 empreses han participat en trobades B2B, conferències, activitats formatives i assessorament, en aquest àmbit. L’any 2020 ha estat un any particularment actiu en la sol·licitud de nous projectes per poder actuar contra els efectes de la pandèmia, dues de les propostes presentades han resultat guanyadores, una d’elles com a líder del grup de Cambres internacionals que hi participen. D’altra banda, a través del programa Erasmus for Young Entrepreneurs s’han fet 324 Intercanvis, dels quals 80 han estat amb nous emprenedors i empresaris catalans consolidats. A banda, s’ha constituït el Digital Impulse Hub, impulsat per la Cambra de Terrassa amb l’Ajuntament de Rubí, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Terrassa, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC, el Consell General de Cambres de Catalunya i Localret. Una iniciativa conjunta per a l’impuls de la digitalització de les pimes, de l’administració local i de la digitalització de l’educació.
Juan Ignacio Navarro ha explicat les activitats camerals més destacades realitzades enguany, tals com el nomenament de Susanna Patiño com a secretària general, el passat mes d’octubre. Envers l’activitat d’internacionalització, ha destacat que les restriccions de viatjar han comportat recórrer de forma ràpida a la utilització de canals digitals per reaccionar a l’exportació. La Cambra va ser la primera que va llançar les missions on-line, basades en realitzar contactes a través d’una agenda virtual i, també, en ajudar a les empreses a valorar la venda internacional a través de plataformes digitals especialitzades en B2B. D’altra banda, el 25 de novembre va celebrar-se la 5a Jornada d’Internacionalització, en format virtual, centrada en la prevista evolució dels mercats internacionals desprès de la pandèmia, les eleccions als EEU i la situació del Brexit. La inauguració va anar a càrrec de Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona.
En relació als reptes de promoure l’emprenedoria, el 2021 es participarà en el programa Erasmus For Young Entrepreneurs i en el projecte University Spin-offs Alliance, tots dos basats en l’intercanvi d’experiència internacional entre nous emprenedors/res.
Pel què fa a la formació de cara al 2021, s’enfocarà a: (i) la formació empresarial innovadora basada en el coneixement i intercanvi de l’experiència, base del Programa Plató; (ii) les noves necessitats formatives en el camp de la internacionalització; i (iii) formar els joves per accedir a oportunitats professionals, a través del Programa de Garantia Juvenil, així com la participació en el Programa 45+.
D’altra banda, en matèria d’infraestructures, la Cambra ha estat identificant en tots els municipis de la demarcació aquelles mancances que limiten o condiciones el seu desenvolupament, raó per la qual hem anat reivindicant les diferents necessitats amb els altres agents del territori, mantenint una participació molt activa a FemVallès.
Juan Ignacio Navarro, també ha destacat que la Cambra ha dut a terme una campanya de difusió sobre el cens electoral 2020, assolint el compromís del comitè executiu, d’exposició pública del cens i que es mantindrà consultable de forma sostinguda al web de la Cambra. Les empreses han pogut formular les seves reclamacions o traslladar els seus dubtes, del 9 de novembre al 9 de desembre. Fins a aquesta data, s’han produït gairebé 240 consultes en el cens per NIF, i prop de 1.500 visites a l’apartat web específic de la cambra www.cambraterrassa.org/cens-electoral/. Un altre dels reptes assolits ha estat l’elaboració del codi ètic o de bones pràctiques, aprovat pel plenari. Respecte a l’activitat comercial s’ha destacat la necessitat d’avançar en el desenvolupament dels APEUs quina Llei s’estima s’aprovarà en el darrer plenari del Parlament i ha destacat la col·laboració amb programes comercials a Sant Cugat del Vallès i Rubí.
El president de la Cambra ha exposat la situació de la relació amb les administracions, destacant la clara voluntat de col·laboració per tal d’evitar duplicitats i a cops triplicitats, que el nostre teixit socioeconòmic no es pot permetre. En relació a Terrassa, ha senyalat que la signatura d’un necessari compromís per a la reactivació econòmica, quina signatura estava prevista per primers de novembre i del qual la Cambra ha estat un dels impulsors, resta pendent donada la incompressible negativa d’un dels sindicats majoritaris a la presència de la Cambra.
Respecte al reconeixement legislatiu de la representativitat de les cambres en tota activitat empresarial, el President ha informat que les diverses vicissituds en la dinàmica política catalana dels darrers mesos, amb la incomprensible oposició dels agents socials, CECOT a part, ha portat a esgotar els terminis de la legislatura, pel què la necessària estructuració legislativa, el reconeixement de les seves activitats públiques de foment de l’activitat econòmica i el necessari finançament de les mateixes, quedaran com un tema prioritari per a la propera legislatura i, al respecte, ha demanat als grups polítics que valorin que amb aquest actual buit, les perjudicades són les empreses.
Finalment, Santiago Sabatés, ha assenyalat que un dels aspectes que preocupa a la Cambra, davant la situació socioeconòmica actual de la demarcació és l’economia postpandèmia; l’atur per tancament de negocis i empreses i la situació de futur, marcada per l’endeutament del teixit econòmic que no ha gaudit de les ajudes directes necessàries com sí han pogut fer altres països amb economies més sanejades. Amb tot, ha ressaltat que hi ha signes que auguren una més forta recuperació en alguns sectors, sent la internacionalització i l’obertura de mercats la millor recepta per a moltes activitats.